On plou el temps
Pots sentir-me entre el silenci,
quan marxem i ens esfumem
en un lloc on plou el temps,
aquell lloc que els dos sabem.
Quan la llum ens desdibuixa,
quan el temps es va oxidant,
ens anem desenfocant,
som un so borrós i estrany.
Serà per algun motiu que mai podem quedar-nos
tant temps junts.
Però vull que et quedis amb mi
però vull que et quedis aquí....
Puc parlar-te entre el silenci,
mentre escolto la buidor
que ens abraça i diu que no,
com si fóssim projeccions.
No vull perdre la memòria
de com arribar a aquell lloc,
per si un dia acordem
desaparèixer els dos.
Serà per algun motiu que mai podem quedar-nos
tant temps junts.
Proporcions d'un món d'humans,
són les úniques que em sé.
Si hi ha molts més universos
m'és igual...sé que m'entens.
Writer/s: Maria Coma
