Opressions
Eh! Digues, quina olor fa la objectivitat?
És objectiva la tecnologia?
Vull dir, perquè un anunci és progrés i un graffitti és un crim?
És més, de què em volen convèncer les parets de Barcelona?
Deixa'm que t'ho expliqui:
Des de la nàusea inevitable del moment
Si algú em sent parla un gat boirosament MEU!
És la veu que us llegeix les nits
Heu de ser bandits - mots meus!- entre aquests dits
Desinhibits redimiu-me d'un argot
Anodí correcció interessada que-no-pot
Contradir els milions que compren apetits
De profetes morts de puretes finits que
Lluny d'aconseguir la lluna són burlats per
Afanys ocults a la llum amagats
Esborrats del patró però patents agents
En l'horror quotidià ignots transparents
Tens dents mossegues ombres no trobes les
Paraules en el fons som tots astronautes
errants de mans dures verb distingit
Però quan callem sentim premura al pit són
OPRESSIONS són OPRESSIONS són OPRESSIONS són OPRESSIONS! OPRESSIONS!
M'avorreixo no sé què més podria fer
En un món de papers importants tants plans
M'avorreixo de màquines presents màgiques
Sota les mànigues més incalmades
Demà és el planeta on tothom viu
Demà tot s'arreglarà a Babilònia la tele
Ho diu odio la tecnologia estreta
Que ens aplana tal targeta metropolitana
De zona tres pres pel pànic al veure el preu
De polleguera em treus li vaig dir a l'artefacte
Dels bitllets però aquests ginys pobrets són estrets
No saben de poesia mira jo ho discutiria però
T'avorreixo metropolitanament màquina imbècil
No veus que no tens abonaments per anar on jo vull
Enllà de l'ull videovigilant del sòl
De satèl·lits un estol com a garant de control són
OPRESSIONS són OPRESSIONS són OPRESSIONS són OPRESSIONS! OPRESSIONS!
OPRESSIONS són OPRESSIONS són OPRESSIONS que mai acceptaré!
El gruix de l'embruix bleeix a l'entrecuix
Què vols? Què desitges sobre la terra que trepitges?
Sempre és més fàcil ser dòcil imbècil
I habitar adossat a una salut mental gris
Ordinària encara per demostrar fins a l'avís
Precària l'abisme personal i intransferible
D'escollir ser o no ser? Millor quedar-se al llit
Millor quedar-se al llit i tenir un somni humit nit
Rere nit darrerament és difícil ser diferent
L'ambient és agressiu publicitàriament vull dir
Perquè collons hi ha tanta coca-cola a la meva vida?
Perquè quan vaig pel metro la meva vista està tan agredida?
Crisi rere crisi el zombi urbà és l'espectador
Nervis dissipats que dimiteixen d'aquest món
Són saturacions mutilacions de la visió
Emocional a la ciutat comtal és letal són
OPRESSIONS són OPRESSIONS són OPRESSIONS són OPRESSIONS! OPRESSIONS!
OPRESSIONS són OPRESSIONS són OPRESSIONS que mai acceptaré!
Writer/s: Gato-El-Qiman & KDÖ
