Orfes des desert

Marfan

S'arena les ha tacat sa pell
ets seus ulls són carn des millor bordell
són es que no hi caben en es camps
no tenen ni tenda i passen fam...

Són, són ets orfes des desert
són ets que no vol ni Déu...

Viuen en clots i passen fred
se queixen de ràbia i ningú les sent.
Sa premsa ja té un bon guió.
I jo potser una bona cançó?

Ells no tenen ni esperança.
Se l'endugué es vent des nord

Són, són ets orfes des desert
són ets que no vol ni Déu...

Tan se val! Si només són moros!
es padrí el se matava com a xots...
tan me fa! saber ser un bon ianqui
amb aquesta fam de morts...

mentre que ets meus fills
juguen amb soldats de goma.