Orgue de maneta
Un toca el piano, l’altre el violí. Un l’arpa, l’altre el banjo, el violoncel, la flauta i el xerrac. Parlaven, parlaven i no tocaven. No se sentia la música sonar, però en un racó un home callava.
–I vós, senyor, quin instrument toqueu, que no se us sent la veu?
–Jo toco l’orgue de maneta, i també la ganiveta.
Amb aquesta tots els músics va matar i una nena va trobar:
–Jo jugava al cèrcol, a la xarranca, amb una galleda blanca i una pala blava. Jugava a nines, al soldat plantat amb la meva germaneta. Però ja en tinc prou.
Vull jugar a assassins, punyeta.
Vull jugar a l’orgue de maneta.
Tots junts van matar tanta gent com van trobar i van tenir moltes criatures: el fill gran va aprendre a tocar el piano, el segon el violí, el tercer l’arpa, el quart el banjo, el cinquè el violoncel. I van començar a parlar fins que ja no se sentia res i va caldre tornar a començar amb l’orgue de maneta.
