Òscar, Kina, Làser
Si miro enrere,
trobo a faltar aquesta intensitat
particular de certes aventures
que m’esperaven per eclosionar
com espores de somnis.
Trobo a faltar un esdeveniment
que valgui la pena explicar,
una tempesta de ganivets,
una aparició del més enllà.
Una veritat,
un desvetllament,
un cop de puny a la paret,
una destral a les meves mans
per poder esberlar les portes del temps,
calar-li foc al cosmos.
Doncs aquí em veus,
llançant un dau de vuit
a un taulell infinit,
Òscar, Kina, Làser.
Absort i abstret,
mirant com crema el món,
mentre els homes de gris m’assenyalen.
Em faré una closca amb el vostre menyspreu.
I una zebra
no és una bèstia fàcil de domar,
no és un dòcil animal de càrrega,
corre salvatge mentre,
des del cel,
cau el teló del vespre.
Mira’m així, mira’m malament,
és el millor que podràs fer,
somriu així, sorneguerament,
tot plegat un senyal que no tens collons
de presentar batalla.
Doncs aquí em veus…
