Paisatges
Fa claroreta,
un darrera l'altre
s'encenen els galls,
s'apaguen els grills.
Un darrera l'altre
s'encenen els ciris
a dalt de l'altar.
Un rera l'altra
se'n van les velletes
a missa primera.
Mentre els altres junyen,
ja ha sortit un carro
cap a foravila.
Ja fa claroreta.
El mul sap les tresques
que menen al tros.
Llavorim
i polsim
de serradís.
La lluita
amb l'aiguacuita
i amb el tornavís.
El mar li ha
fet la clenxa i
l'ha pentinat
-massa aigua potser-.
Plantat al bell mig del somriure
porta el cigarret
primer de la vida.
Vol ésser fuster
i comença avui el mosset.
Camina i fa via
de cap al taller.
Camina i somia
la roda del carro
que un jorn
sabrà fer.
La trinxa d'herba verda entre les ginyes
que els carros han marcat a la camada.
L'olor de les enagos de la mare.
El poble, com un peix a dins la pols
on rebeja ses escates de teulades.
L'esquella de l'ermita proclamant-se
germana gran de test de les ovelles.
El pacífic fumet del plat a taula.
Les figueres de moro i la llocada.
L'hivern que, dels nius secs, n'ha fet perruques.
Els mobles fregats d'oli i el cadàver,
barres lligades, de l'avi dins la caixa.
Les arestes de palla a les faldetes
i al cambuix del jovent que ha pres formes.
L'àvia que tot ho sent fingint becaina.
Els convidats a noces i matances
barrejant gaudi i treball el mateix dia.
Besllums que es tornen mares dins la fosca
i llàgrimes que cauen solitàries.
El fumeral torçadet de la fàbrica.
Escampa el tren, coix coix, renous de ferros
per fer-nos creure que no és de jugueta.
Remors de caragola a la boval
fet com el bram tacat de fems de vaques.
Gisca i fa giscar el cel
la farina blanca,
gisca la pissarra blava
amb la gavina grisa,
i a l'horitzó
la muntanya espolsa
qualque voltor.
Tal com un ruc
que no tenguera coa
i tampoc remuc.
Borino negre,
borino ros
de pebre bo
i de pebre bord,
tal com vengueu
duis alegria
o mala creu.
I pertot el miracle
escàs i exquisit
de l'aigua
fet degotís
i corregudes
avall pendís
i cavant roca
a davall terra
que s'ha fet gerra
plena d'encants
i de miralls.
La set antiga,
la terra triga
de la garriga
i del sementer
i el vent que llèpol
seca la soca
i fa palla
de les cerres serretes,
càrritx, fenars.
Pebre coent
i l'albergínia
feta tumbet
vengut de Grècia
obrint-se solc
xarxa parada.
Les llenegadores
del Pinar de sa Coma
de la pols fan fanguet
i uns crits esquifits
que els surten dels llavis
i dels dits petits.
Writer/s: Guillem d'Efak,Joan Martorell
