Paradís perdut

Jorcx

Amb el vent lliscant, carretera avall
Sol amb un mateix
Un pobre viatjant que no es cansa mai
Mentre la lluna creix
Caminant sense pena ni glòria
Procurant mirar sempre endavant
Evitant paranys, racionant la sang
Oblidant el temps

Les ciutats se'n van, desfilen els fanals
Ombres fluorescents
Un paisatge estrany sense cap senyal
I la son envolvent
Les visions començaran a abduir-lo
Els morts començaran el seu ball
És l'amagatall d'un món irreal
Sense sentiments

On molt lluny, tot es va aturar
Aquella nit vora el mar

S'aixeca un dia nou, fa fred i plou
I s'ha apagat el foc
Però mentre el món es mou, ell no vol dir prou
Ha de trobar el seu lloc