Parc temàtic

Nofotis

Na Marina ho ha vist
des de la finestra del seu petit pis,
somnia en anar-hi, vol fer-hi un escrit,
ho ansia molt més que no pas París.

Ella el que vol és fer d'imprevist
una visita guiada als seus bells jardins,
avançar fascinada pels extensos camins
que alberguen secrets que mai ningú no ha vist.

A la babalà vagar per dedins
i agafar brins d'herba, de màgica estepa,
de fulls de palmera, assolir una cimera,
fer passos per Mèxic, l'Orient i l'Oest,

I la nina bleda s'ha quedat pregant
al jove Jesucrist i al vell Al·là;
ella hi vol anar...

...Al parc temàtic,
on el sortir dels trens és matemàtic,
l'Avenue dels Presidents ascendeix fins a un àtic,
i els esquitxos d'arena, d'arcs de Sant Martí,
se'ls mira i no sap com ha arribat fins aquí.

I avançant amb cura ella s'ha topat
els revisors, que amb barres d'altura
han deixat la nina decebuda;
li han dit que aquí no hi té cabuda.

I ella capbaixa, maleint el món,
cenyint-se la faixa, fent un saltiró,
mirant-se les fotos d'aquells que baixen,
feliços i no.

Li segueix la pista al noi del serrell,
somniant que seria estar al costat seu,
el suposa amable, romàntic i atent,
compara el ser afable amb allò aparent.

I a l'inrevés no dóna per més
i mira tu, ves!, on són els demés,
ella hi vol anar...

...Al parc temàtic,
on el trotar dels rens és més bé apàtic,
el folklore evident es manifesta erràtic,
i els esquitxos d'arena, d'arcs de Sant Martí,
se'ls mira i no sap com ha arribat fins aquí.