Parla-me, diguis-me coses

Joan-Pau Giné

Parla-me, diguis-me coses

Amb aqueixa llengua rosa
Que arrossega pels carrers

Diguis-me coses boniques
Diguis-me coses ben dites

Sense pensar en res més

Parla-me, diguis-me coses

Amb aqueixa llengua boja
Que se perd en caminets
Diguis-me que la setmana
Quan s'acaba nos enganya
Igual que la fi del mes

I potser, potser, me faràs content
Per estimar cal tenir temps
Com una mar retirada
A la fi de la jornada
Tornem a ser tots solets

Diguis-me coses boniques
Diguis-me coses ben dites

Per demà cal ser refets
Cada dia una cadena
Te se posa sus l'esquena
Com vols fer per fer projets

Diguis-me lo que se passa
Amb la llengua de casa
La que a escola t'han defès

I potser, potser, me faràs content
Per estimar cal tenir temps

Tenes ganes de fer coses
I a la plaça te reposes
o sabes pas més on ets

Diguis-me coses boniques
Diguis-me coses ben dites
Caminem prou de través

Parla-me, diguis-me coses

Amb aqueixa llengua rosa
Que fa vergonya al burgès

Diguis-me que la perola
Dessús del foc de la història
Ten el tap que en pot pas més

I potser, potser, me faràs content
Per estimar cal tenir temps

I potser, potser, me faràs content
Per estimar cal tenir temps