Passatger

Inspira

Veus dues gavines que s allunyen
demà ja seran tan lluny com mai
cercant el raig solar,
sents el crit del vent que t acaricia
t assalta la ment poc rígida
que et trobes contemplant.

Núvols que es mouen lentament
formant acords com il·lusions de gel,
ara si que pots provar si vols
de sortir amunt
dalt cap al Sol......

Roques que s'endinsen dins de l aigua
contentes de vestir cristalls de mar
de naufragar en el temps.

Ara tremoles d'emoció tot despedint
el Sol que es va fonent...
Les gavines tornen a ser amb tu
esperant que avui tots tres voleu

Sobre el mar, en la distancia
lluny dels llunys, sense ales
naufragar, entre els núvols
divagar com si avui s'acabes el temps.....