Passivitats culpables
Mirant enrere una vida passa
I la solitud em sobrepassa.
De tard en tard una llum s'apaga
i amb la foscor una calma mata
La flama freda de l'esperança
Cremant el temps consumint la distància.
Passivitats culpables de velles passions
La sang que es refreda és el dolor del record.
Ploro les hores que em falten
Privat de les hores que em queden
Ploro les hores que em queden
Privat de les hores que em falten.
Fent temps al desig
Preparant coartades
Que ningú demanarà.
Writer/s: Ignot
