Pasifae
Ho he tornat a fer.
He trepitjat de nou la línia roja,
ho sento.
Ho he tornat a fer,
i no he tingut en compte conseqüències,
ho admeto.
No valen excuses mesquines,
com que m’he drogat,
i això què no sé què pebrots m’he près
per perdre tot el món de vista tal com m’ha passat,
i les ones llepen Pasifae,
com cada nit.
Ho he tornat a fer,
i m’he deixat portar per aquest vòrtex.
Vergonya.
Ho he tornat a fer,
m’he transformat en un llimac abjecte.
Misèria.
No valen excuses mesquines,
com que ja és estiu,
i això que fa molta calor,
ja ho sé,
com per llançar-me sense roba,
i de cap, al mar.
I les ones llepen Pasifae,
com cada nit.
Ho he tornat a fer.
T’he dit barbaritats a cau d’orella,
I ara el mal ja està fet.
No valen excuses mesquines,
Com que vaig calent,
I això que no t’estic mentint,
Ja ho saps.
Voldria teletransportar-me
força lluny d’aquí.
I les ones llepen Pasifae,
com cada nit.
