Passada
Jo vaig alçar una dona
i no va ésser aixecadora,
de professió mentidera
vestida de botiguera
disfressada de senyora.
I em va dir: no m'enganyis
Toniet... Som molt gelosa!
jo et necessit per viure
ningú no m'ha estimat com tu.
Jo no som aquell pollós
que de tant en tant enganyaves,
una espiral estrenares
i fou pagada per dos.
Un de fix, un clandestí
que segons tu et polia,
jo no sé com et diria
que triares mal nuvi.
l vas damunt quatre rodes
d'un cotxe que no has comprat,
jo no sé com l'has guanyat
en canvi tu ho saps de sobres
l podràs aquest hivern
anar a esquiar per la neu,
i an aquest pretendent teu
fes-li viure un altre infern;
que jo ja he passat el meu
i me n'he salvat de bones,
he conegut altres dones;
tu vas mostrant el llautó
i això avui ja no em sap greu.
Si tu valores les persones
sols per la part material
així ja sé que he tret el gros,
pareix mentida
hi ha una genteta que ha entrat
dins la teva vida
que també és buida
i pateix del mateix mal.
Adéu dona dels cabells d'or.
Writer/s: Toni Morlà
