Pastor pastor

Pere Figueres

Me vull fer pastor de la serra,
deixant la plana i la ciutat,
per viure sol amb el ramat
i sol amb la nostra terra,
esclops als peus me vull posar
al cap la barretina roja,
i, quan caurà massa la pluja,
m'abrigaré pel ginestar...

Pastor, pastor, menja l'ollada
i toca el tendre flabiol,
al mati, lo rossinyol
te cantarà la bona albada.

Bressa, la nit, ta solitud
amb una cançô catalana,
i, t'adormint a Deu demana
el pa de segle i la virtut.

Així, passant ta vida pura
seràs millor que el ciutadà,
i quan la teua mort vindrà
la rebràs sense amargura.

L'home és un llop, un llop cerver
deixa-lo córrer i fer son obra,
la santa pau és ésser pobre
pastor de serra o masover.