Peixos morts
he vist una dona
que va amb bicicleta
pels camins secrets
dels teus records
a seva pell fràgil
percep a distància
les gotes de pluja
que cauran després
i ha vist en els meus ulls la ràbia que m’ofega
i el pes al pit que encara em té clavada a terra
i en el meu rostre el record que no em deixa anar endavant
li he dit en veu baixa
a prop de l’orella
que et porti al racó
on et vaig estimar
per veure si els peixos
encara respiren
i l’aigua és tranquil•la
com la vam deixar
i si és així agafa els peixos un a un
treu-los de l’aigua i deixa’ls morir sobre el fang
no vull que quedin testimonis del que va passar
no vull que quedin testimonis del que va passar
