Pecats
Soc un ocell volant a prop del sol
amb ales de cera de mil colors.
Un arbre podrit al cor del bosc,
els gossos fugen del meu petó.
Soc un idiota enlairant un estel
en un cementiri envoltat de xiprers,
una malaltia en un peix d'un llac blau,
un escurçó que inocul·la el pecat.
I no puc mirar al cel,
m'enfonso en el meu dolor,
la culpa em consumeix,
la vida es el meu infern.
Sempre tornant cap al punt de sortida,
sempre cantant la mateixa cançó.
Rere la porta una dona adormida,
una via morta tallant l'horitzó.
Una paret entre tú i la llum,
una teranyina al voltant del teu cos.
Un gat manyac miolant de por,
cada carícia una nova traició.
I no puc mirar al cel...
M'enfonso en la nit com si fos un mussol
amb l'ànima morta i el cor encés
cercant amb del·lit l'autodestrucció
com les besties udolen quan fugen del foc!
I no puc mirar al cel...
