Peguem a fugir
Tinc el dret de somniar i oblidar,
mai m'ho podreu furtar,
vaig fugint dels moments més dolents
sense pressa esperant el final.
Pobles vivint en pau,
llocs on m’agradaria xafar,
escoltar noves veus i sorolls
pels carrers passejant.
Una pinta en un pub irlandès,
musiqueta en directe sonant
i al meu cap els colpets
d'eixe bodhran sonant.
Sentint al malecon son cubà,
a Praga una bonica polka,
un bon tango en un barri porteny,
una gaita a Escòcia.
Ballar haka amb un neozelandès,
prendre’m una tisana a Istanbul,
un concert a Chicago de jazz,
a Berlín un record d'aquell mur.
A Cracòvia pierogi menjant,
en Oñati zuritos prenent,
txalapartes a Euskadi sonant
i al Senegal djembes.
De vegades tinc necessitat
de pegar a fugir pel món,
viure nou sentiments i emocions
amb la motxilla al llom.
I la mateixa necessitat
tinc sempre de tornar cap ací,
despertar a ma casa un matí
dir bon dia a un veí.
