Pel broc gros
Em quedo despert amb la guitarra a les mans,
si no saps què vols, de què et queixaràs?
La vida és un dolç que deixem pel final
en un racó del plat. Quan li arriba el moment
ja estàs empatxat.
Me poso vermell si em toques la pell,
me poso al revés si venen maldades,
me poso de cul com si fos un mul.
No hi ha cap raó per fer-se l'estret.
Devora la vida a cada moment.
No pensis tant, pateixes massa...
Que dia que mor no té remei.
Veu pel broc gros la vida a doll
que allò que vessa se'n va al desguàs.
Veus un paisatge i et sembla perfecte.
L'han fet per tu, no té cap defecte.
I seus al marge mirant-lo amb delit.
Ja estàs badant: cala-li foc.
Aquest paisatge era només per tu.
Crits i paraules, gestos barrocs.
Veus engolades, poetes del rock.
Massa morralla, massa soroll!
Si fos per mi, només em caldria
poder-te trobar pel passadís.
