Pel carrer
Soterrant l'última pena
sents com s'acosta el moment
d'abocar la teva empenta,
de volar opinant, de baixar al carrer.
Crits i samarretes brutes,
les burilles s'han encès,
tràfic de convocatòries
la lluita que ens uneix encara és al carrer.
Al port de la nostra història
cos a cos amarrarem
el vaixell de la memòria,
no sense esforç, no sense absents.
Pel qui viu sota de casa
monosíl·labs fan el fet,
són pocs metres que els separen,
ningú parla de veïns, ara forasters.
Com parlar i com contrastar, com avançar organitzar
amb una crida mai present,
parets plenes, cases buides, boca a boca, moviment,
pels propers, llunyans i absents: tots i totes, tothom al carrer.
Al port de la nostra història
cos a cos amarrarem
el vaixell de la memòria,
no sense esforç, no sense absents.
La llavor del fruit que esperes
s'ha esmicolat en milers
i una peça n'és mancada,
ja saps on és, ja saps on és...
Al port de la nostra història
cos a cos amarrarem
el vaixell de la memòria,
no sense esforç, no sense absents.
Writer/s: Josep Romeu
