Pell de vespre
Veig com passa el temps
pel meu costat,
s'ha endut molts de records
en el seu sac.
M'és igual, el teu el duc gravat,
pell de vespre dins el meu cap.
L'olor del teu perfum no s'ha esborrat,
el gust d'aquells moments
no em vol deixar.
Guardo el teu anell d'or en un calaix,
el tacte del teu cos a les meves mans
i el riure dorm dins algun mirall.
Nena escolta el vent, ell t'ho dirà
Quan el vespre es fon
canto això per tu.
Ja no sé on ets ni cap on vas,
una altra ocupa el lloc que vas deixar
i quan penso en tu, molt de tant en tant,
en trec un regust dolç. No puc oblidar
els somnis d'aquells nens
que ja es creien grans.
Nena escolta el vent, ell t'ho dirà,
quan el vespre es fon canto això per tu.
Acords de vellut blau
pel cim de la ciutat,
cendres d'un cor vell que et va estimar
sense trampes, sense pors,
tu ja ho saps.
Pols d'un sentiment que es va acabar
una tarda sense sort
tu ja ho saps.
