Penjaré els dogmes a la figuera
Penjaré els dogmes a la figuera
i la raó deixaré enrera;
ja prou de seny, vinga fal.lera!
La pols em plau : me'n vaig a l'era!
Ai, amors, no em deixeu sol!
Ai, amors, amors de Juliol!
La pols em plau: me'n vaig a l'era,
de pèl a pèl, a la lleugera,
i el bot de vi en bandolera,
en jaç daurat l'amor m'espera!
Ai, amors, no em deixeu sol!
Ai, amors, amors de Juliol!
En jaç daurat l'amor m'espera.
Jo batré el blat, fent polseguera,
ja moldrà el gra la molinera!
Ja moldrà el gra la molinera!
Ai, amors, no em deixeu sol!
Ai, amors, amors de Juliol!
Writer/s: Anònim
