Pels carrers de Freixenet
Pels carrers de Freixenet
una noia guapa hi ha
que per nom es diu Antȯnia
i ara diu que es vol casar.
Porta puntes als enagos
i vidrets en el gipó;
vol que el seu Joan l'estimi
i que li'n fagi un petȯ.
En Joan ne té una escala
per pujar-ne al campanar,
per veure més bé l'Antònia
quan se'n posa a pentinar.
La pinta li'n cau a terra
i en Joan l'hi va a collir,
i a la falda de l'Antònia
i en Joan s'hi va adormir.
''Si fossis noia callada
no diguessis re a ningú,
compraríem una nina
per diverti'ns-hi jo i tu''.
''Si la mare te'n pregunta:
- l aquesta nina de qui és? -
tu li podes contestar-li
que no n'heu de fer-ne res''.
"Si el teu pare te'n pregunta:
- l aquesta nina de qui és? -
di-li que era a sota un barco,
deurà ser del mariner.
di-li que era a sota un barco,
deurà ser del mariner'' .
Writer/s: Popular,Popular/ Jordi Fàbregas
