Pels peatges de l'imperi
Si n'hi ha un Estat Major clandestí,
amo i senyor que controla el camí,
esfinx que omple l jardí de candaus,
dóna benestar, a canvi fa esclaus.
Si volíem el món, i el volíem, ja!
Camina de nit enmig d'uns refugiats.
El món, que fred quan no hi ha somnis!
Cartes d'amor que endolcen els naufragis;
que fugen com la papallona de maig
d'on hi ha el perill de ser tocats.
Vendre el combat deu ser l'infern.
La por fa la resta, el pou es fa etern.
Tolls d'aigua negra entrant per platges,
penetren i arrelen als cors i les cases.
Focs al cel.Llums de Nadal,
que l'eco ens retorna com un bram estrany.
Si volíem el món, i el volíem, ja!
Viatja de nit, indefens i espantat.
Fa una nit de poc consol.
Despert, em sorprèn el primer raig de sol.
Curtcircuit entre ells i jo,
al punt del meu mapa on hi ha compassió.
És un somriure mig corcat,
que viu amagat en els cingles més alts.
Writer/s: Xavier Baró
