El Nota

Pensa


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp


Alguns no estimen la seva vida i al final es fan yonquis. Prioritzo matar un poli i complir condemna, sóc qui… t'ho dic: les tres bales d'Angiolillo, el final de Cànovas del Castillo. Caòtic, confús, desordre desordenat, però potser és el nostre estil de vida. Igualtat en la saliva, l'única jerarquia és que sóc un animal que menja carn. Intentant comprendre per què els morts ara se'ls jutja, per què? No creieu que és massa tard? Aquest reconeixement legal em sobra, que li preguntin als detinguts de Barcelona del 12 d'octubre.

Al segle XXI ja no es fan barricades. Les nostres accions limitades. La imaginació contra el poder així que pensa, pensa…

Escriu, canta, llegeix, trenca, crida. Planta cara o paga cara aquesta submissió. La imaginació contra el poder, així que pensa, pensa…

Tinc un somni d'idealista: que Carrero Blanco deixi de ser plusmarquista. La Tura és una feixista. Vaig celebrar la mort de la García Valdecasas però menys que el meu avi la de Franco. Eren altres temps i aquests també són altres temps, la pasma canvia de color, haurem d'estar atents. Kubotan, ni legítim ni legal, JJM Puyal, com estàs allà dins, què tal? I el pla Bolonya? Vergonya, hauríem de cremar el sistema burgès d'ensenyança. 70 anys després continuem lluitant contra els seus hereus i no seràs tu qui ens pari els peus… 21 de maig de 1981: encaputxat, descampat, tocat.

Al segle XXI ja no es fan barricades. Les nostres accions limitades. La imaginació contra el poder així que pensa, pensa…..

Escriu, canta, llegeix, trenca, crida. Planta cara o paga cara aquesta submissió. La imaginació contra el poder així que pensa, pensa…

Com en Xisco, sóc un enamorat de l'inconformisme. Arrisco la meva part dins del mecanisme, diuen que estic dins de l'engranatge però vaig per l'autopista sense pagar peatge. Em banyo en rius de tinta, no, no crec en el destí, no escullo el camí fàcil, escullo el meu camí. La pasta, els diners, contradiccions, per molt que intenti resoldre el problema no trobo les solucions. 30.000 milions repartits entre quatre bancs, crec que la divisió, sincerament, no està ben formulada. Informació manipulada. Immigració controlada. Una altra matinada la paraula segrestada. Freqüento un món que em diuen que és tridimensional. No és una qüestió política, és personal. Sóc un "rara-avis", em refugio en el cannabis…


Writer/s: El Nota