Peramea
Pel camí que passa
n'està esquitxat de tolls,
els salta amb traça
però surt amb els peus molls.
Plou a sobre l'aigua
i la noia somriu.
Porten botes d'aigua
els seus amors d'estiu.
Avui està contenta
i no en sap el motiu
s'ha vestit més guapa
i surt buscant caliu.
Avui està contenta
i no en sap la raó,
baixa al bar de sempre
cantant una cançó.
Pren el seu tallat
i s'asseu a la terrassa
escoltant la pluja
i veient a la gent com passa.
Plou, no du paraigües
però es posa a caminar.
La pluja abraça
a qui es deixa mullar.
