Percaç
La més guapa està perduda
entre els arbres d'aquest bosc.
Tots amb torxes i beguda
per aguantar el fred i el fosc.
És tan grossa la moguda!
Hi ha qui s''imagina horrors...
Prenen part en la batuda
mossos, gossos, l'ombra i jo,
els soldats, la geperuda,
i el músic, que, sense to,
fa una melodia aguda
inaudible: l'ultrassò.
Com trobarem la sordmuda?
Daltabaix al poble; tots
van cercant la més bonica
que ha fugit, no se sap com,
amb un màfies de la vila.
L'Emma era com un bombó,
ni parlava ni hi sentia,
prò era dolça, feia olor
i escampava amb la faldilla
una mena d'obsessió:
L'Emma sempre m'emmetzina!
L'Emma fa tant de furor
que tothom la té per fita,
prò la colla del mafiós
ha fet mala partida:
Segrestar-la és de trampós
no se sap amb qui se les fira!
Tot el poble es troba ansiós
d'engegar-li tot a dida.
Quan t'agafi ets home mort!
Tothom du la seva pipa
per buidar-li al mig del cor
a aquest lladre de mentida,
i és llavors que des d'un hort
una bala...
M'han fet un forat al gorro
prò no reacciono tard,
giro, ràpid, i m'amorro
contra el terra i entre el blat.
Ningú s'ho passa pel forro
i em recolzen aviat:
Forces vives dan "socorro"
al vailet desemparat!
Amb l'ajuda no m'ensorro,
tiro trets desesperat
i amb la fúria no m'adono
que ens trobem ben rodejats.
Quin mal joc! Què en som de totxos!
L'hem cagat! I així ens va anar:
Cosits tots a trets!
Cosits tots a trets a
catorze
quinze
enze...
Fins a fe'n-se fons a cada tomba.
Quina patacada ha petat!
Sóc al cel, just al cantó
de l'Emma que el cor somia.
Li dic que la processó
va corrent per dintre.
L'Emma fa un gir en rodó.
Tot de sobte em sent, es gira,
fins em parla! Prò ja no
puc dar-li la meva vida.
L'Emma em mira, em fa un petó,
m'emmanilla el cor, em crida,
gronxa amunt i avall l'olor
del perfum que l'ha vestida
i, llavors, des d'un canó,
una bala em ve servida.
I, llavors, des d'un canó,
una bala..
Disputaven si, pel morro
hom feia art si en dia "Art"
i el primer va dir m'esborro
i el segon ho va dir al quart
i el tercer es va treure el gorro
i va començar a cantar
la cançó del "Jo m'esborro
i jo ho vaig a comentar".
Més tard hi va afegir un coro,
la cançó va prosperar
i ell feliç, amb el seu lloro,
la portava a passejar.
Si jo encara me'n recordo!
Tu la saps! És la que fa:
Writer/s: Josep Pedrals,Pau Guillamet
