Perdo el cap
Des de fa unes setmanes que no sé on tinc el cap
ja no menjo ni dormo, és tot tan complicat
em costa reconèixer els meus millors amics
he deixat de beure cafeïna per les nits.
Cada cop que la miro jo perdo la raó
si he quedat amb ella sento que tot es mou
vull agafar-la sempre, que no marxi d'aquí
vull explicar-li contes abans d'anar a dormir.
No sé què és tot això
busco una solució
què és el que guanyaria si moro d'amor.
Sembla que tingui ganes de fer-me el despistat
però és que perdo el contacte amb la realitat
podria estar-me hores mirant a la paret
pensant en ella sempre sento que el temps no es perd.
Han passat ja molts mesos i tot segueix igual
ontinuo trobant-la tan sobrenatural
el dolor és agradable, ja m'hi he acostumat
només espero que duri tota l'eternitat.
Writer/s: Cristian Pallejà
