Per si em fessis falta

Darània

Guardaré, ai!, les sabates de ma mare,
petxinetes que collíem a la platja,
i les roses ben premsades dins les guardes
dels poemes d'en Salvat i d'en Sagarra.

Guardaré la vella manta de muntanya
amb l'olor de ginebrons i d'argelagues,
unes cordes de guitarra, fils de plata,
per si fóra menester de nou posar-les.

Guardaré les estovalles de dissabte,
les rialles dels amics de sobretaula,
les ampolles de ginebra que buidàvem,
tots els dols de tants absents, menys plats a taula.

Guardaré el vent reclòs del riu de Lleida,
i el gran pati que plorava la infantesa,
i les mans que compadien el desastre,
oreneta, crit d'amor, com una llança!

Guardaré l'antiga llum de casa nostra,
vells coixins, matins perduts, antics rellotges,
i si el temps s'acaba guardaré més coses
per si em fessin falta si la porta es tanca.