Per solitaris
Mai no havia vist ulls tan sols com els teus,
en el bar, estaves amb gent però sol va ser el teu somriure
quan vas veure'm sol un altre cop, sola la teva mirada
darrera el teu cafè solitari.
Potser tinc mil amants, una mare, tu, d'amics un grapat,
pots refugiar-te en grups però estàs sol dins la teva realitat,
hi ha més soledat en el món de la ciutat
cadascú amb la seva pròpia identitat, com estarem demà?.
I sol està el sol quan es pon a l'horitzó
sol està el gos abandonat a la carretera
sol estava el carrer on ens vam conèixer,
sols estem encara que estiguem junts.
Ara trauré la llum, encendré aquesta espelma, vull sentir-te a prop
reina Solitud, sols també enmig de la multitud,
sola és la meva ombra reflectida a la paret,
i sentiré la soledat dels adéus dels amics de l'ahir.
I sols estem amb el bitllet a la mà,
sense poder escapar
de la soledat que sempre ens portarà
el bitllet del mai-més-sense retorn.
