Petit poblat

Males Llengües

No tenen mai cap pressa, però viuen molt tranquils,
fumen tota aquella herba que troben vora els rius.
Grans barbes arrosseguen, ells mai s'han afaitat,
i els cabells els hi pengen, se'ls poden trepitjar.

Quan el sol del migdia els ha il·luminat,
els ocells sobrevolen aquell petit poblat...

Dudrupa, dudrupa, dudrupa papaia..
Dudrupa, dudrupa, dudrupa papaia..
Aquell petit poblat, aquell petit poblat, aquell petit poblat..

No coneixen les teles, però estan ben informats
de tot allò que passa a tot el seu voltant,
Quan arriba el capvespre s'asseuen vora el foc,
i s'expliquen llegendes de fades i bruixots...
i s'expliquen llegendes de fades i bruixots...

Quan la lluna els atrapa, narra la tradició,
que les herbes que fumen, floreixen poc a poc..

Dudrupa, dudrupa, dudrupa papaia..
Floreixen poc a poc.
Dudrupa, dudrupa, dudrupa papaia..
Floreixen poc a poc, floreixen poc a poc, floreixen poc a poc.

No coneixen les teles, però viuen molt tranquils...