Petons de melmelada
Va ser una nit per Sant Joan
just festejant els meus vint anys
vora el foc ens vam conéixer
de terra endins jo de llevant
res més calia preguntar
tots dos cridàvem gresca i festa
aquella nit la vam pispar
amb un firaire despistat
que va oblidar amb una finestra
amb la foguera al nostre cor
la lluna dins el meu sarró
ens entregàvem ebris d'amor
quan per l'albada t'allunyaves
el cant d'un gall a l'encanteri despullava
i en un pou van caure aquells petons de melmelada
i vaig tornar a ésser mortal com qualsevol
en aquell moment ja sospitava
que te n'anaves sense bitllet de tornada
de cop i volta amb un adéu et deslligaves
d'aquell encís que una guspira ens regalà
el teu record em va traïr
sense voler em vas malferir
tot era angoixa i enyorança
el temps va ser el savi lletrat
que aconseguia alliberar-me
d'aquell neguit que m'engabiava
va ser una nit per Sant Joan
que a la foguera vaig anar
a demanar a la meva fada
que m'embruixés un altre cop
amb un cremat carregat de rom
per despedir-la del meu cor
