Peus gelats

Manel Romero

Fred que gela i no ho poden evitar.
L’alè es transforma en fum.
Neu que sembla que mai no arribarà a fer-se aigua, ho tapa tot.

Voregem i fem via com glaçons.
I ens anem fonent quan la nostra vida és una cançó.

Fruits que moren quan estan congelats i cauen a poc a poc.
Foc que crema el just per escalfar la pena dins els cors.

Freguem fort amb els altres, freguem fort.
Busquem algú que escalfi l'aire per no estar sols.

Abriga't bé per no perdre el pas.
No surtis del camí.
No fos cas que un dia fossis tu qui escalfi els peus d'algú que està perdut
buscant ajut.

Terres ermes que ja no sembrarem amb les flors de l'oblit.
Quan les portes s'hagin tancat del tot, a qui deixarem dins?

Serem pocs, massa pocs, per ser escollits:
Cremarem notes, trencarem ritmes, serem brogit.

Tu, que creies que no podria ser així, mira els teus peus al llit.
Massa negres per poder caminar, has perdut tots els sentits.

Has cremat notes, ja ets brogit
T'has fos i ara ets aigua, ja ets brogit

S'ha acabat el fred.
S'ha acabat el fred.