Piruetes
Seu al sofà, no diguis res,
baixa les ales, que ara em toca a mi
Omplo de mar la sala d’estar,
salto endarrere i tallo el vent sense por
El cap sota els peus, s’enreden cabells,
flotant elegants com rius...
I tu rius!
Un giravolt i un raig de llum,
demano silenci a la sala, si us plau...
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure’t la paraula sort!
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure quan em sento fort!
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure’t la paraula sort!
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure quan em sento fort!
Crema el sofà, no hi han arrels,
alces les ales i t’emportes el món
Tu i jo volant en paral·lel,
màgia al tocar-nos amb la punta del cor
Preparats? Tot a punt?
Puc ser valent o potser fa massa vent...
Un giravolt i un raig de llum,
demano silenci a la sala, si us plau...
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure’t la paraula sort!
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure quan em sento fort!
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure’t la paraula sort!
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure quan em sento fort!
La vida és un salt,
la sort és un sol vol,
l’estela som tu i jo...
I penso: “Quina sort!”
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure’t la paraula sort!
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure quan em sento fort!
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure’t la paraula sort!
I amb l’estela d’un salt impossible
puc escriure quan em sento fort!
