Placking canal
Tocats de l'ala i curts de senderi
que han perdut el nord.
Van amb vaixell, avió o helicòpter,
volen controlar.
En aquest món que és captiu i foll
cansat de girar.
Fes-me sentir al teu costat salvatge,
supranatural.
Absolutismes a porta closa,
estem ben arreglats.
Molt més enllà ens queda la memòria,
feixuc recordar.
En un racó antic del món
que el temps ha oblidat,
quatre camins, totes direccions,
ni amo ni criat.
Si la serp muda la pell, això sí, miraré d'esmussar el mal moment,
i tractar de digerir lentament l'animal que roman dintre meu,
fins a arribar a haver resolt la qüestió de si ser o no ser a cada instant,
i gaudir del privilegi d'aprendre a apreciar allò que més m'abelleix.
