Plaça del Baluard
A la plaça on visc, hi ha una cova amb mantes
un trapezi al maig, la Petra Clàudia canta
un falàfel de pau, un entresòl que és casa
un gos bordant les ombres, una bandera blanca
uns transvestits plorant, uns gitanets fent rumbes
les papereres buides, una cançó perduda
i un carrer que no te fi, que tothom diu solitud
per on cada nit passo, des que ja no dormo amb tu
i un carrer que no te fi, que tothom diu solitud
per on cada nit passo, des que ja no dormo amb tu
a la plaça on visc, hi ha el cafè París
una estàtua de sal, un hivern sense abric
una cua de panses, una vaga de rates
una monja esperant, a que obrint la prioral
una sala de cures, sense punts de sutura
un fuster acompanyat, que es passa el dia voltant
i un carrer que no te fi, que tothom diu solitud
per on cada nit passo, des que ja no dormo amb tu
i un carrer que no te fi, que tothom diu solitud
per on cada nit passo, des que ja no dormo amb tu
