Planejant arran de sòl
Ara ja sóc un calaix de l'armari,
una flor dins d'un got irreal,
com les gotes que rellisquen per les meues mans,
un rodamón dins de la cort reial.
I així seguiran els dies,
ara soc com un falcó
pels carrerons de la vida,
planejant arran de sòl.
I altra vegada curar la ferida,
dia a dia done un altre pas.
Són eixes coses que et dóna la vida,
ja no pots deixar-les passar.
I altra vegada curar la ferida,
dia a dia done un altre pas.
Són eixes coses que et dóna la vida,
és millor deixar-les passar.
Ara ja soc com un conte il·lustrat,
com un déu immolat a l'altar,
un esperit que errabund hui divaga,
una cançó que mai pogué sonar.
I així seguiran els dies...
I altra vegada curar la ferida...
I dels meus llavis ara es desprendran
dolces paraules i desitjos.
Tan lluny de mi sent
la distància es va perdent en el temps.
Ara ja sóc un calaix de l'armari...
