Planetes
Un rellotge avança un segon sense parlar
el món plora i mor gent.
Una cabra puja un turó ben contenta
es desfà la terra demanant ajuda a la gent
La noia des del balcó enamora
inhala aire, exhala, crea el buit, l'ona.
Ta mare estenent la roba que la màquina treurà demà
el silenci més fort cremà l'aire ressona molt més enllà
Arriba la calma amb el foc
i la memòria
I per fi em veig des de dalt i em buido del tot
vidres tallant la meva pell i impregnant-me
de transparència i color. Gent s'està matant
alegant, el que no són
Estimaré als meus germans i faré del temps
un mirall davant d'un mirall
una xarxa infinita i forta
on madures i et fas gran
El recurs on escapar quan sento que plores
no saps quan
disculpes adreçades a la terra, entenent que som humans
som vincles, som lligams
Arriba la calma amb el foc
i la memòria
Després parles tu, jo t'escolto no parlo, et miro
t'intento ajudar
si em descontrolo i m'embalo, m'atures
em fas reaccionar
conscient que si no parles
és que la cosa va bé
interpreto els teus missatges buits de complexos
plens d'intencions
Les teves ganes més nobles de viure una vida plaent
en petits actes, històries, mancances, excessos, recers
papallones mortes amb ales lligades al cap
la Paquita cull un bolet i veu la resta que s'han deixat
