Plató i Cupido

Vicent Torrent

No et situe a la casa
ni al teu lloc de treball
no et veig al teu país,
no et puc tocar a penes.

Et tinc com a una xica
de principis de segle,
veïna de Segòvia
i espanyola normal.

T'estime com un lotus
d'estranya procedència,
com la pira que crema
des del fons d'un estany.

Així és com t'enyore
perquè només t'enyore
plaer inabastable
de la meua ansietat.

No puc més que enyorar-te
quan et pense a la casa
quan et veig ben casada
i amb el teu món brillant.

No puc més que enyorar-te
des de la meua casa
des del meu llit amable
tan suaument ocupat.

Plató és qui m'acompanya
boirós i amb vent variable,
prometent la penyora
més enllà de la mar.

Però Cupido aguaita
i no estalvia feines
perquè les cornamuses
comencen a sonar.

Si Plató m'acompanya,
Cupido està a l'aguait
i ens sorprèn un dia
encetarem l'amor.

Vol et teu cos de platja
rodolant per la platja
sense més vestimenta
que els teus ulls incitants.

Vol al teu pis dues perles
tibants i descarades
senyalant la mesura
d'un desig esperat.

Vol mirar-te les cuixes
sense angoixa ni pressa
relaxades i en marxa
per un camí de sal.

Vol un any del somriure
que des de les costelles
et puja fins la cara i t'enravena el cap.
Vol temptar-te l'esquena
pel saló columnari
i pujar-te l'escala
des de l'anca al bescoll.

Vol dormir amb els llavis
en la teua petxina
des del capvespre a l'alba
travessant la foscor.

Si Plató m'acompanya,
Cupido està a l'aguait
i ens sorprèn un dia
encetarem l'amor.