Plujaibaixa
Puges, voles, de panxa en terra esclato
caure, pluja va, no m’agrada.
I ja va, pluja cau
descalçant-me !
Pluja cau, pluja va
desnodrint-me !
Pluja va, pluja cau, dins del meu cervell
drena avall, coll avall, fes que es mulli tot.
Plujaibaixa és el meu turment
baixa la pluja, neix el nou final.
I serà, i serà, fins que no escaldi
i serà, i serà, fins que no cremi.
Fins un fi, ben amunt
descalçant-me !
I seran, i seran molls
desnodrint-me !
Vine, crema’m, pluja cau.
