Pobre de mi
Conduint amb els ulls tancats
no és pas, gaire prudent
fent veure que tot t’és igual
la realitat és ben diferent
la vida és el que és
és teva i de ningú mes
el canvi ha de començar per tu
teu ha de ser el primer impuls.
Hi ha mil maneres de poder copsar
el que guardes a dins teu
veig la por en el teu mirar
i fa que no et deixis anar
ja arriba l’hora final, on haurás de decidir
el canvi ha de començar per tu
teu ha de ser el primer impuls
Pobre de mi, ningú em tracta bé
sembla que Déu m’hagi oblidat
per més que caiguis aixeca’t ja
és hora de tornar a començar
Un martir, ai pobre de mi, tot és queixar-se
Cal ser forta, no rendir-se, caure i axecar-se
Si tens clar que el combat, no és per enfadar-se
La vida és relativa, has de saber enfrontar-te
Si no t'estimes, no t'aguantes, t'espantes
No soportes la pressió, no encaixes empentes
Si no no has suat, per res, ho tens complicat
El perillós, és que tens gent al costat que li falta un plat
Resignació, plorar, tot va passa a passa
Que et queixis tu de tot és una gran farsa
Et sents el més desafortunat, de la gran comparsa
Hi poses sacrifici, només quan juga i guanya el Barça
Pots plorar quan vulguis, d'això no es tracta
L'aliança de la superació ha de ser el teu pacte
No has de voler que tothom et demani que passa
També has de ser capaç de ser tu qui dóna suport i abraça
