Pobre desig

Maria Coma

Pobre desig, s'esfuma d'amagat,
no es pot sentir gaire especial.
Igual que tots, està motoritzat,
per anar lluny amb fredes princeses somrient perquè sí.
Sabates de pell, xapes de xarol...
i malles de llana suant en un món molt millor.
Tot al voltant em deixa de mirar.
Animals encorbats s'observen,
anem sempre al mateix circ.
Els jocs malabars, et fan relaxar...
Reconeixement de les teves febleses...
Pots plorar.
Ja pots plorar, no ets res dins aquesta pluja.
Com tots ho fan, amagats al mar.
Pobre perdut, no veu el temps passar.
Pobre desig, perdut, mandrós, covard.
Pobre perdut, no veu el temps passar.
Pobre desig, perdut, mandrós, covard.
Ja pots plorar, no ets res dins aquesta pluja.
Com tots ho fan, amagats al mar.