Podem
Avui la pluja em fa pensar en tu,
mirant les fotos de quan anàvem junts.
Potser no prevèiem aquest desenllaç
però encara no està escrit el nostre final!
Qui el sap, només...
El temps
Et vaig conèixer des de ben petit,
jugant passàvem matí, tarda i nit.
No s'hi valia a parar, a deixar de cridar,
fins que cansats quedàvem per l'endemà.
Si no, pregunta-ho...
Al temps!
Ni la força del vent,
ni l'aire fred de l'hivern,
res ens separarà més!
Vam créixer junts i agafats de la mà,
si no venies tu, jo et passava a buscar.
Quants de somnis vam creure tocar,
tants records que en mi quedaran...
Cridem, ben fort...
Que podem!
Ni la força del vent,
ni l'aire fred de l'hivern,
res ens separarà més!
Si ho continuem creient,
si nosaltres volem,
malgrat la força del temps!
