Poema de Nadal arremangat

Marremango

Què tindrà el Nadal,
que a cops me l'estimo,
i a cops em fa mal.
Què tindran les festes,
que a voltes són sol,
i a voltes tempestes.
Famílies senceres,
fugint de les terres,
per por de la mort,
per por de les guerres.
Vailets que pidolen,
un bocí de pa.
Vailets a la sorra,
que han mort ofegats.
Hi ha mares que ploren,
els pares també,
on és l'alegria ?
Dins aquest femer.
Què tindrà el Nadal ,
que a cops me l'estimo,
i a cops em fa mal.
Què tindran les festes,
que a voltes són sol,
i a voltes tempestes.
Carrers plens de llum,
regals i rialles,
taules ben farcides,
amb noves estovalles.
El tió que caga,
mitjons i jerseis,
cap a dormir d'hora,
que han de passar els reis,
Però primer el cap d'any,
que no falti res,
bons torrons bon cava,
i per tothom un bes.
Desitjos de pau,
petons i abraçades,
donarem amor,
a grans carretades .
Què tindrà el Nadal,
que a cops me l'estimo,
i a cops em fa mal.
Què tindran les festes,
que a voltes són sol,
i a voltes tempestes.
Alçaré la copa,
pensaré en els meus,
demanat salut,
salut i res més .
I si algú m'escolta,
li demanaré,
que no morin nens,
que no en morin més.
Alçaré la copa,
tot mirant el cel,
demanant justícia,
demanant-li a Déu.
Au vinga, arremanga't,
i salva els infants,
que no passin penes,
que no passin fam.
Que tindràs Nadal,
que a voltes t'estimo,
i a cops em fas mal.