Polítics de fum
Ombres de nit.
Gel al carrer.
Una mirada entre els arbres.
Dos ulls brillants
fixes en mi.
Un calfred a les cames.
Immobilitzat,
sense forces, captiu
de les meues pors.
Monstres ocults
són éssers humans
sortint dels somnis.
Per tot arreu
sembren l'angoixa.
Surt al carrer
alçant ben amunt la protesta.
Polítics de fum.
No,
no tingues por,
sols era un malson.
Resta tranquil
al teu selló (*sillín. ¿Butaca?)
que la vida és un somni!
Sempre presents
a la televisió,
se't claven a dintre.
Vetant llibertats
des de l'amagatall,
disfressen realitats.
Per tot arreu
sembren l'angoixa.
Surt al carrer
alçant ben amunt la protesta.
Polítics de fum.
Immobilitzat,
sense forces, captiu
de les meues pors.
Monstres ocults
són éssers humans
sortint dels somnis.
Per tot arreu
sembren l'angoixa.
Surt al carrer…
Per tot arreu
sembren l'angoixa.
Surt al carrer
alçant ben amunt la protesta.
Polítics de fum
