
Poly Von
És la història molt amarga la d'un caçador
maleït pel destí, dissortat en l´amor
va disparar l´arc en plena foscor
i la fletxa es va clavar en el cor del seu amor.
Va córrer a cercar-la, la va trobar en un camp, va girar el seu cap i no es va atrevir a mirar, va morir als seus braços aquella negra nit
cent llàgrimes amargues i el cor adolorit.
Quan va tornar a casa perdut en la nit,
Pare, oh pare, s´ha mort pobre Poly,
ha mort el meu amor, la blanca flor d´or fi,
a la meva companya se l´ha endut el destí.
En retornar al lloc on ella va morir
plorava i plorava, però els plors eren en va;
quan va mirar pel llac va veure Poly Von
nedant entre la boira fent-li adéu amb la mà.
Portava en davantalet blanc
i ell va pensar que era un xai,
quina tristor més gran, va matar Poly Von.
Writer/s: Popular