Pontos
Al fons dels ulls tranquils del mar
he vist el somni cigut, romput,
del temple d’un deu antic
Ai, marbre fred del temps, la meva vida
que perdo contra el glaç de les paraule!
Damunt la roca nua de la mort,
puc ja nomès alçar l’alta columna
d’aquest dolor, un aspre, solitari,
crit sense cant
sense record del cant, mentre s’emporten
negres ales del torb a la llum del dia
per les presons del cel i m’enmirallen
invitant-me a partir, enllà d’un serenissim
camí profund, els ulls tranquils del mar.
Writer/s: Salvador Espriu,Aspriu
