Por a recordar
Tenia por, de despertar
Del somni que li amagava la realitat
I no, sabia com muntar
Les peces que la vida li havia donat
I mirava el cel, pensant com arribar
A la lluna que cada dia l'estava mirant.
I somreia, pensant, imaginant
Aquella abraçada que ningú li havia donat
I observava, el mar com un mirall
Que guardava els desitjos de l'espai
Sentia crits, des de dalt de la escala
Un altre cop la mare estava plorant
Volia fugir, d'una vegada:
Una capsa d'amor s'anava buidant
I potser, tot canviarà
Però la infantesa amb tristesa sempre la recordarà
I somreia, pensant, imaginant...
Writer/s: Anna Fenoy
