Possible(ment)
Quantes vides no ens perdem
imaginades un instant
sospirades el següent
en saber que no seran
La del viatger constant
lleuger com un diumenge clar
la de l'aventurer distant
la de l'incansable amant
Tot era possible(ment)
la vida havia d'arribar
hi hauria per cada moment
un paper que interpretar
El de pare exemplar
el de fill encaminat
el d'adversari en el joc
el de treballador honrat
El de ciutadà acceptat
membre de la societat
que acomplint cada paper
veu aquells somnis marxar
Writer/s: Òscar Briz
