Possible vida
Naixia en silenci de mar, allà per l'horabaixa,
un fanal espillat serví de lluna a ma casa.
I entre parets pobresa i notes d'un drama
i tendia a evadir-me amb princeses de nit blava.
Un dia vaig parir una llum, un gest i un poema
i aprenia a veure els trèmols de l'ànima i parpelles de cera.
Cada imatge que vaig somniar fugia com un cérvol
i aprenia a capturar-les amb paraules i versos.
I en poeta em vaig convertir, de gossos i voreres
i udolava entre els fanals per a Morfeu atreure.
Dormit sota el cartró trobaren el meu cos,
naixia en silenci de mar, quan vaig nàixer ja era mort.
Writer/s: Néstor Mont
