Potser ens cal viatjar
Vaig a fer encàrrecs, que avui és dilluns
i a Tàrrega hi ha mercat tant si hi ha boira com si no n’hi ha.
Veig aquella noia de qui m'han parlat.
li mig somric i li faig l’ullet quan no em veu ningú.
Faig més encàrrecs semi-laborals:
tornar una mostra, mirar camises i saludar.
Malgrat la humitat que em cala els òssos
somric ben alt i molt més valent
que quasi estic bé, aviat m’arreglaré.
No vull més festes d'escuma
no vull tants mals pals al cap
ni ser víctima o culpable
perquè vulgui seguir cantant.
Hem de tirar endavant, amb pors o amb enganys,
amb la consciència que no hi ha ciència
ni teràpia per aquests mals.
I és que la distància ja s’està escurçant
com temps que passa entre pregunta i anar contestant.
Demà mateix, m’embriagaré
amb respostes i solucions més decadents.
Potser ens cal viatjar
Tant me fa, qui sap que,
potser sí que el millor
és que els dos siguem forts
i no tinguem pas por;
malgrat sempre la sort ens convidi a rendir-nos
sense fer cas al cor.
No hi ha pregunta sense resposta
ni laberint infinit
ni jeroglífic indesxifrable
si et deixes de mirar el melic.
Potser ens cal viatjar.
